Historia

Hajime és molt més que una entitat, que un club, que un projecte. Hajime és un sentiment, un punt d’inflexió per moltes vides, una raó de ser, un compromís, una filosofia de vida. Hajime és il·lusió, Hajime és la seva gent, la que va estar al principi, la que va estar en algun moment, la que està ara, la que ha estat sempre i la que estarà d’aquí poc i d’aquí molt.
Es podria dir que de forma no oficial Hajime va començar l’any 2011, i encara que sembli mentida, el seu naixament va ser una increïble casualitat. L’equip d’Hajime entrenava originariament en gran part en aquells moments al Club Judo Vilafant. En aquella època, formàven part del grup de grans, entre d’altres alumnes, en Dani Aguilera, l’Edu Millet, la Melanie Fernández, la Judyth Romero, la Miriam Romero, la Laura Gayoso, la Mireia Català i la Noelia Seoane, tots membres actuals i antics de la Junta d’Hajime i que molts coneixereu.
Un dia de curs normal, l’entrenador del Club va demanar en confiança a en Dani que li fes una substitució a la propera classe, i ell reconeix, encara que us sorprengui molt, que no li va fer gens de gràcia la idea perquè no li agradaven gens els nens. No li agradaven fins aquelles primeres classes…en el grup de petits tenia el famós Grupo Amarillo, format per les 4 nenes més grans i canyeres del grup: la Georgina de la Llave i la Cèlia Picornell (que encara fan judo amb nosaltres), l’Anna Renart (que en fa esporàdicament) i l’Anna Espígol (que esperem recuperar-la algun dia). Al següent grup, al dels mitjans, hi havia gent tan puntal ara com la Carla González, en David Aguilera, la Júlia Darnès i l’Álex Fernández, i vells i emblemàtics coneguts que encara trobem a faltar com els germans Nil i Xènia Garbí, l’Ainhoa Terrón, les germanes Elia i Xantal Sabiote, l’Estela Capallera, la Maria Espígol, la Sara Renart, i molts altres.
En Dani va programar una classe senzilla i s’ho va passar genial, es va sentir agust i va rebre moltíssim carinyo i energia positiva per part dels judokes que hi havia. Els nens i nenes van quedar tan contents d’en Dani que el reclamaven més sovint, i ell va començar a ajudar a totes les classes que podia. L’entrenador estava tan content del rendiment i la resposta dels alumnes que al febrer del 2012 va decidir donar un grup en exclusiva a en Dani a Castelló d’Empúries, un grup que va començar amb 14 participants de diferents edats i que ara mateix compta amb prop de 60 alumnes dividits en 3 grups d’edat diferents.
A partir d’aquell moment, l’entrenador del Club va anar deixant les classes de judo per donar prioritat a altres àmbits i va ser en Dani l’encarregat de portar-les pràcticament tot sol fins a final de curs, tant a Vilafant com a Castelló. Després tot va anar molt ràpid. En Dani i els seus companys i amics van començar a montar activitats fora de les classes, com entrenaments extra, bicicletades i colònies d’estiu.
​La temporada 2012-2013 va començar i va significar un final i un inicia a l’hora. En Dani seguia donant classes a Castelló i a Vilafant va començar a haver una mica de dualitat entre els dos entrenadors que donaven classes en aquell moment, ja que l’entrenador de tota la vida pretenia recuperar tot el que havia anat deixant de banda la temporada passada sense cap esforç, i en Dani no volia deixar estar el que tan havia gaudit i el que al cap i a la fi demanaven els nens i nenes de judo.
Amb dificultats el curs va anar avançant amb una delicada convivència i el descobriment d’un seguit d’irregularitats que es duien a terme des de la direcció del club, fets que van desencadenar amb la sortida del grup de tots els monitors que abans hem esmentat, així com molts altres companys, nens i nenes que van voler plegar amb ells, amb el suport de molts pares i mares. Quan es va comunicar la noticia a tothom el dia de l’exhibició​, la noticia es va rebre amb molt de disgust per la majoria d’assistents.
Com a comiat, els monitors van decidir montar unes últimes colònies a Can Tallada de Garrigàs que va donar a l’equip un canvi de xip i un nou objectiu: vam arribar pensant que diriem adéu per sempre i entre els pares i mares i els propis nens i nenes ens van treure del cap tota possibilitat d’abandonar. Va ser de tal magnitud el suport que ens donaven, que no podiem deixar-ho estar. Els plors que es van produir després del video-resum de la temporada que ens va portar l’Adrià Melendre (moment en que es pot dir que va entrar a formar part de l’equip) eren tan sincers, tan profunds i tan significatius que no hi havia volta de fulla: Havien de fer alguna cosa per tornar tot el que havien rebut a tots aquells que els apreciaven i els donaven suport.
Durant l’estiu i finals de 2013 (fent les classes de judo al gimnàs Savas de Figueres de mentres) va nèixer per fi la solució: l’Associació Esportiva Hajime.
Durant aquella primera temporada van seguir les classes a Castelló i ens vam establir a Vilafant, concretament a l’Escola de les Mèlies, on van arribar les primeres 24 colxonetes. No van seguir amb nosaltres tots els que voldriem, però els pocs que eren van ser suficients per començar amb mota empenta aquest projecte comú: l’inici (Hajime en japonès vol dir “inici”) d’una nova història que ara si que estava totalment a les nostres mans. En aquesta temporada van començar a programar-se activitats que ara són tan estimades com estades, quina i acampades. L’any va acabar amb l’obtenció del cinturó negre 1r DAN d’en Dani.
A la tamporada següent, la de 2014-2015, Hajime es va traslladar al Centre de Cultura i Esbarjo del Nucli Antic de Vilafant, i també es van començar les classes de forma oficial a Cabanes. Durant la temporada van treure’s el cinturó negre l’Edu i la Mela després de convertir-se en campiona de Catalunya de Kyus en categoria -63kg.
Una temporada després, la 2015-2016, Hajime es va establir definitivament com a entitat prometedora, amb iniciativa i amb bona feina, inciant projectes educatius, organitzant activitats noves, començant classes de judo a Vilamalla amb un equip de tècnics ben coordinat, aconseguint mèrits competitius com diversos podis a nivell català i fins i tot la classificació a Espanya de l’Ada Batlle que va quedar 9a en categoria infantil -52kg. També a finals d’aquesta temporada també es va treure el cinturó negre 1r DAN la Carla amb la nota més alta fins ara i amb tan sols 16 anys.
No som tots els que erem al principi, i ara fins i tot ja formen part de l’equip alguns d’aquells petits judokes de l’inici com en David i la Carla, però Hajime segueix la seva trajectòria de forma progressiva amb grans resultats en les seves activitats i els seus propòsits. Es va començar amb colxonetes de gimnàs i ara comptem amb 75 colxonetes de Tatami; es va començar amb poc més de 20 socis i ara som 104 hajimets i hajimetes; es va començar a Vilafant i ara estem a Vilafant, Castelló d’Empúries, Cabanes, a Vilamalla i s’està entrant a la Bisbal de l’Empordà; es va començar amb un entrenador i ara ja hi ha un equip de 5 tècnics; es va començar només amb colònies i bicicletades i ara es monten acampades, sortides a Port Aventura i Aquabrava, es fan projectes educatius, s’organitzen quines, entrenaments especials i jornades de defensa persona, s’organitzen campus de judo, classes en familia i setmanes de l’amistat, es monten estades de Setmana Santa i es fan excursions apart de les bicicletades i colònies ja esmentades; es va començar amb cinturons baixos i ja tenim molt de nivell i fins i tot 4 cinturons negres; es va començar amb dos grups de judo i ara en tenim 9; es va començar per la base i ara tenim diversos campions, sotscampions i medalllistes de Catalunya i fins i tot participants en Campionats d’Espanya; es va començar per un sonni de bogeria i amb poques probabilitats d’èxits i ara Hajime és una entitat de peus a cap més que vàlida, amb un gran potencial i grans resultats. És una realitat, una realitat pensada molt bé i ben treballada per un equip formidable. Una realitat que es pensa amb el cap però es treballa amb el cor, doncs això és el que mou Hajime: l’amor i la passió per un esport però sobretot per una gent, els hajimets i hajimetes. Hajime són tots, monitors, alumnes, pares i mares i un munt de gent que ens recolza i que creu en aquest estil de vida i forma de viure, entendre i gaudir de l’esport i lleure.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>